Busqueu informació d'aquesta melodia:
- a quina època sonava?
- perquè és tan important?
- en quins tipus de música sonava? religiosa, profana?
- quina lletra tenia? podríeu trobar-ne una traducció?
- quina raó tindria aquest nom?
- quins compositors van compondre melodies basades en aquest tema?
Aquí podeu trobar tota la informació.
Busqueu exemples musicals al youtube i incrusteu l'enllaç a manera de comentari.
Activitat d'ampliació: feu un resum amb les vostres paraules de la música del renaixement: característiques principals, gèneres i compositors rellevants del període.
I tot seguit poseu-vos a treballar la melodia. Recordeu que les notes agudes es fan de la mateixa manera que les greus però amb mig forat al darrera i bufant lleugerament més fort.
Us passo aquí l'enllaç de la partitura Allemande i els arxius de so perquè us la pogueu estudiar a casa. Necessitarem alguns valents i valentes que se sàpiguen la segona veu. Ja només falten 2 dies pel cercavila.
(us he posat els enllaços enlloc d'incrustar-vos els arxius perquè em penso que ens saltem la publicitat). Allemande a 2 veus 1a veu 2a veu
Companys i companyes, aneu enviant-me les vostres composicions per a que pugui penjar-les.
Aquí teniu les instruccions per a fer la composició.
Exemple:
A continuació us adjunto les peces que han anat fent els vostres companys.
He hagut de posar els enllaços, perquè si els "embedia" tots feia anar molt lent tot el bloc, i encara en falten uns quants.
Aquí teniu la partitura final amb les variacions guanyadores, per al concert de fi de curs! Imprimiu-la i estudieu-vos-la! Que tothom s'aclari amb l'estructura, que és ben senzilla. Apa que això ja s'acaba!
Recordeu: alguns sols són sostinguts però d'altres no. Fixeu-vos-hi bé. Sol sostingut = 012 45 mig6
Aquí us passo les solucions i els resultats de les votacions del formulari. D'altra banda felicitats a tothom perquè n'hi havia moltes d'altres que estaven força bé, i d'altres que amb petites correccions també ho estarien! Ara només ens queda aprendre'ns-les pel concert de final de curs!
Partitura 1 = Audio D (Òscar Fortea): Primer classificat
Partitura 2 = Audio C (Núria Romero)
Partitura 3 = Audio A (Glòria Herranz)
Partitura 4 = Audio F (Víctor Romero)
Partitura 5 = Audio B (Marcos Lázaro) Segon classificat
Partitura 6 = Audio E (Alba Garcia) Tercer classificat
Aquí teniu la partitura de Yesterday dels Beatles, i composta per Paul Mc Cartney. No és una peça senzilla però la podeu tocar amb una mica d'entrenament.
La peça és molt coneguda! hi ha qui diu que és la peça més versionada i més emesa per les diferents ràdios del món, i la lletra preciosa, dedicada a un amor perdut.
Aquí teniu una mostra gravada amb flauta perquè proveu de tocar-hi a sobre. Necesssitarem com a mínim un parell o més de flautistes per al concert de final de curs, així que ja sabeu, a treballar-s'ho una miqueta!
Recordeu:
si bemoll = 0/13 4
do sostingut = 12
mi agut = mig0/12345
fa agut = mig0/01234 . [En digitació barroca: mig0/1234 6]
Aquí teniu la partitura i la lletra del 'Testament d'Amèlia'. Ja heu vist per quin motiu l'Amèlia està tant malalta?
Us recordo que les digitacions agudes són igual que les greus però amb mig forat al forat del darrera (per a les flautes amb digitació barroca, el fa agut és mig0-12346). Practiqueu l'escala de la, amunt i avall, avall i amunt...!
L'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
La folia és una melodia que es va fer molt famosa a la península ibèrica al segle XV i que es va extendre després arreu d’Europa; va ser molt famosa en època barroca. No sabem pas qui la va compondre, però es tractaria de ben segur d'una dansa popular que es ballaria, i que per alguna raó es va fer després molt popular (si vols més informació clica aquí).
La podem trobar en diferents noms: folia (esp.), folie (fr.), follia (it.), "faronells ground" (angl.), etc. La gràcia d’aquesta melodia és que té un baix molt senzill que ha servit per fer un munt de versions al llarg de la història.
Al llarg de la història s'han fet moltíssimes versions, i aquí us passo uns enllaços amb algunes de les més famoses o algunes de curioses. Escolteu-les, i fixeu-vos, que de fons s'hi pot reconèixer la melodia principal o el baix:
Però vosaltres també podeu fer la vostra pròpia versió, amb la flauta. Us recordo alguns consells:
1) A cada compàs hi cap un acord en concret (la m, mi M, do M, sol M), practiqueu els arpegis per separat.
2) Abans de fer una versió improvisada feu-ne alguns exemples compostos, a la llibreta de música.
3) Quan vegis que ja controles prova de tocar-les a sobre de l'audio del baix que et proposo.
Segur que surten coses precioses!
(Veureu que el ritme d'aquesta versió una mica diferent de la treballada a classe, però aquesta us resultarà més senzilla)
Versió amb flauta: melodia + baix
Versió amb flauta: baix sol. Toca la teva versió damunt d'aquest baix!
Fixeu-vos que la cançó està en la tonalitat de la menor, i que els acords que s'utilitzen tota l'estona són els de la m (I - Tònica) i mi M (V - Dominant), a part dels de Do Major i Sol Major que són, respectivament la Tònica i la Dominant de la tonalitat de Do Major, el "cosinet" de la menor.
Com veieu amb la tonalitat es poden fer moltes coses, i dins d'una mateixa partitura viatjar cap a altres tonalitats. Ho anirem veient, a poc a poc! :)
Una partitura gràfica és una imatge que pot ser interpretada musicalment. En el cas d'una partitura convencional tenim molt clar el codi musical, si sabem llegir una partitura, és clar! Sabem que amb les notes expressem els sons aguts o greus, que amb les negres i les corxeres expressem les durades dels sons i que amb diferents lletres o paraules expressem la intensitat dels sons i fins i tot el caràcter que volem donar a un so o a una peça. Si volem que una peça s'interpreti amb un violí o amb un clarinet, també ho podem posar al començament de la peça.
Com ens podem imaginar, no totes les cultures ni a totes les èpoques s'ha necessitat i utilitzat el mateix sistema de notació musical. És més, podem trobar tipus de notacions musicals molt diferents, alguns de ben curiosos. No obstant, sí que podem afirmar que la nostra cultura ha fet servir de forma gairebé única la partitura tal i com l'entenem, almenys des de fa uns mil anys.
Al segle XX es produïran grans canvis a totes les arts, i la música no n'és menys. Es coneixeran músiques de terres molt llunyanes que sonen molt diferent i que utilitzen sistemes de notació molt diferents als nostres o simplement no n'utilitzen. Apareix el jazz, el blues i diferents músiques urbanes que rarament s'escriuen en partitura perquè es transmeten de boca a orella, etc.
I els nostres compositors de tota la vida, que sempre havien escrit les seves notes a un pentagrama comencen a imaginar altres possibilitats i a fer mil experiments: utilitzar codis diferents per indicar la música que han de tocar els intèrprets, deixar a les mans d'un dau i per tant de l'atzar l'ordre de les parts d'una partitura, partitures on a més de tocar s'ha de fer algun soroll o dir algunes paraules, escriure música en una partitura ben petita si es vol un so ben fluix i una partitura ben grossa i cridanera si es vol fer un so molt fort, etc...qualsevol experimentació serà possible.
Recordem que el segle XX serà també el segle de l'electricitat i per tant quan apareixeran nous instruments elèctrics i electrònics, així com diferents sistemes per enregistrar sons que podran ser incorporats i manipulats als nous projectes musicals.
Així doncs, cap al 1950, acabades les dues guerres mundials alguns compositors sobretot als Estats Units (Morton Feldman, John Cage, Cornelius Cardew o Anthony Braxton), començaran a fer vertaders dibuixos, símbols, línes, taques, expressions de tot tipus on el músic ha d'interpretar a vegades de forma lliure i convertir aquell dibuix en música. Són uns bonics exemples de la fusió de les arts plàstiques amb la música.
Amb quin problema ens trobem quan intentem interpretar una partitura gràfica? Doncs que ben segur no entendrem el codi de com s'ha d'interpretar. És per aquesta raó que el compositor haurà d'adjuntar amb la seva obra, un "manual d'instruccions" on ens digui què vol dir cada símbol i com s'ha d'interpretar. I allò que no s'expliqui quedarà a mans de la imaginació del músic i d'allò que li suggereixi.
Els alumnes de primer de l'institut han deixat anar la seva imaginació, i organitzats amb petits grups han fet cadascun la seva pròpia partitura gràfica amb el seu codi d'instruccions per a ser interpretada. L'hem interpretat i gravat i les hem penjat aquí per al gaudi de tothom.
Riki Pom
Isabel, Paula, Thais, Mar i Belén (1A)
La Serp musical
Javier, Àlex, aniol, Eric i Carlos (1A)
La tempesta
Miriam, Sandra, Tammy, Alison i Laia (1A)
La fi de Saturn David, Diego, Guillem, Vladi i Víctor
Cargol treu banya
Annerys, Nahomi, Laura i David
El cant de l’ocell(1D)
Carla, Bàrbara, Carlos i Irene
Cantamarí (1D)Anna, Sandra, Cristina i Aina
L’incordi dels insectes(1D) Omar, Guillem, Ferran i Ander
Sons escolars(1D)Dennis, Raúl i José Maria
El
camí del gat (1C)
Verònica, Elena, Juan Ramon, Pablo i Miguel
La primavera (1C)
Jose, Aziza, Kevin
Piruleta musical (1C)
Tomás, Verónica, Adriana,
Halima, Rocío
El volcà (1C)
Zaida, Marina, Jinquin, Naira i Núria.
Comic Sonoro
Roland, Santi, Roger i Herson (1B)
El paisatge del tren
Meritxell, Ariadna, Laura i Sandra (1B)
El vostre company Filip Karuga de 2n A m'ha passat aquestes cançons populars de Polònia per compartir-les amb tots vosaltres, després de veure que en el Projecte Tedelmus només n'hi apareixien un parell. Aviam qui s'anima a tocar-les!
Czerwone Jabułszko
[pometa vermella]
My, Pierwsza Brygada
[Nosaltres, la primera brigada]
Aquí podreu trobar alguns recursos musicals que us poden interessar, així com curiositats i activitats que us ajudaran a reforçar i ampliar alguns dels continguts que treballem a l'aula.
Les activitats 1 són per a Primer d'ESO i les 2 per a Segon d'ESO, les CC pel crèdit de Cant Coral, i el CI pel crèdit de Conjunt instrumental de segon, encara que les podeu fer totes!
