dimecres, 14 d’abril de 2010

1. Partitura gràfica


Una partitura gràfica és una imatge que pot ser interpretada musicalment. En el cas d'una partitura convencional tenim molt clar el codi musical, si sabem llegir una partitura, és clar! Sabem que amb les notes expressem els sons aguts o greus, que amb les negres i les corxeres expressem les durades dels sons i que amb diferents lletres o paraules expressem la intensitat dels sons i fins i tot el caràcter que volem donar a un so o a una peça. Si volem que una peça s'interpreti amb un violí o amb un clarinet, també ho podem posar al començament de la peça.

Com ens podem imaginar, no totes les cultures ni a totes les èpoques s'ha necessitat i utilitzat el mateix sistema de notació musical. És més, podem trobar tipus de notacions musicals molt diferents, alguns de ben curiosos. No obstant, sí que podem afirmar que la nostra cultura ha fet servir de forma gairebé única la partitura tal i com l'entenem, almenys des de fa uns mil anys.

Al segle XX es produïran grans canvis a totes les arts, i la música no n'és menys. Es coneixeran músiques de terres molt llunyanes que sonen molt diferent i que utilitzen sistemes de notació molt diferents als nostres o simplement no n'utilitzen. Apareix el jazz, el blues i diferents músiques urbanes que rarament s'escriuen en partitura perquè es transmeten de boca a orella, etc.

I els nostres compositors de tota la vida, que sempre havien escrit les seves notes a un pentagrama comencen a imaginar altres possibilitats i a fer mil experiments: utilitzar codis diferents per indicar la música que han de tocar els intèrprets, deixar a les mans d'un dau i per tant de l'atzar l'ordre de les parts d'una partitura, partitures on a més de tocar s'ha de fer algun soroll o dir algunes paraules, escriure música en una partitura ben petita si es vol un so ben fluix i una partitura ben grossa i cridanera si es vol fer un so molt fort, etc...qualsevol experimentació serà possible.

Recordem que el segle XX serà també el segle de l'electricitat i per tant quan apareixeran nous instruments elèctrics i electrònics, així com diferents sistemes per enregistrar sons que podran ser incorporats i manipulats als nous projectes musicals.

Així doncs, cap al 1950, acabades les dues guerres mundials alguns compositors sobretot als Estats Units (Morton Feldman, John Cage, Cornelius Cardew o Anthony Braxton), començaran a fer vertaders dibuixos, símbols, línes, taques, expressions de tot tipus on el músic ha d'interpretar a vegades de forma lliure i convertir aquell dibuix en música. Són uns bonics exemples de la fusió de les arts plàstiques amb la música.
Amb quin problema ens trobem quan intentem interpretar una partitura gràfica? Doncs que ben segur no entendrem el codi de com s'ha d'interpretar. És per aquesta raó que el compositor haurà d'adjuntar amb la seva obra, un "manual d'instruccions" on ens digui què vol dir cada símbol i com s'ha d'interpretar. I allò que no s'expliqui quedarà a mans de la imaginació del músic i d'allò que li suggereixi.

Els alumnes de primer de l'institut han deixat anar la seva imaginació, i organitzats amb petits grups han fet cadascun la seva pròpia partitura gràfica amb el seu codi d'instruccions per a ser interpretada. L'hem interpretat i gravat i les hem penjat aquí per al gaudi de tothom.

Riki Pom 
Isabel, Paula, Thais, Mar i Belén (1A)
La Serp musical
Javier, Àlex, aniol, Eric i Carlos (1A)
La tempesta
Miriam, Sandra, Tammy, Alison i Laia (1A)
 


La fi de Saturn
David, Diego, Guillem, Vladi i Víctor
 
Cargol treu banya 
Annerys, Nahomi, Laura i David
     El cant de l’ocell (1D)   Carla, Bàrbara, Carlos i Irene
 
Cantamarí (1D)   Anna, Sandra, Cristina i Aina
L’incordi dels insectes  (1D)      Omar, Guillem, Ferran i Ander
 
Sons escolars     (1D)       Dennis, Raúl i José Maria
 
  El camí del gat (1C)
Verònica, Elena, Juan Ramon, Pablo i Miguel
La primavera (1C)
Jose, Aziza, Kevin
Piruleta musical (1C)
Tomás, Verónica, Adriana, Halima, Rocío
 
El volcà (1C)
Zaida, Marina, Jinquin, Naira i Núria.
Comic Sonoro   Roland, Santi, Roger i Herson (1B)
    El paisatge del tren Meritxell, Ariadna, Laura i Sandra (1B)
  Música Carlos, Lidia, Sheila i Alba (1B)
  L'autopista Adrià, Marco, Raúl, Raúl (1B)

6 comentaris:

  1. adrià i marco 1er B2 de maig de 2010, a les 17:55

    som el marco i l'adrià i ens preguntem si pots posar allò per puntuar

    ResponSuprimeix
  2. La Veronica va fer dos grups. No sabies si Veronica anava amb accent obert o tancat no?

    saludos.

    ResponSuprimeix
  3. Ja en parlarem a classe d'això dels grups. Verònica en català o Verónica en castellà, en ambdós casos és una paraula esdrújula, com brúixola! :).

    Aprofito per explicar-te un acudit d'esdrújules:
    - sabes que es una brújula? pues una viéjula con una escóbula!
    :)

    ResponSuprimeix
  4. Barbara Lintz y Karla Moyano4 de maig de 2010, a les 19:11

    jajajajajajajja.....esdruujulaas!! jajajaj
    Joan..Que esta es la 4ta ves que visito el blog y no salen nuestros muralees!!? Alfinal que pasa? Bueno era eso....
    Ahora vamos la biblioteca arrevisar si sale ahi bueno venga Deu


    Saaludosss :D :D :)

    ResponSuprimeix
  5. Meritxell Suárez 1B6 de maig de 2010, a les 0:17

    en els murals de 1r B no surt ni el titol ni els components del grup i en les votacions no sabran quin es

    ResponSuprimeix
  6. Joan, que no surten els murals!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix