dilluns, 8 de març del 2010

1. L'epitafi de Seikilos

L'epitafi de Seikilos és molt famós perquè és on s'hi troba escrita la primera peça musical, datada entre el 200 i el 100 a.C. Un epitafi és una inscripció funerària, i en aquest cas està gravada en una columna de marbre. Una columna, que Seikilos va disposar en homenatge damunt la tomba de la seva muller morta, Euterpe, a prop de la ciutat d'Efes, dins de l'actual Turquia.

A l'encapçalament hi trobem una bonica frase que hi diu:

"Sóc una imatge de pedra. Seikilos em em va posar aquí, on hi estic per sempre, com a símbol de l'evocació eterna"
.

A continuació hi veieu el text, en grec (us adjunto la traducció), i a sobre s'hi pot veure unes lletres en majúscula i uns petits símbols. Tot seguit us hi adjunto la transcripció en un pentagrama.


Una traducció: Enlluerna mentre visquis, i no t'afligeixis per res perquè la vida és curta i el temps et furta les aspiracions.

El que us demano és que feu la tasca inversa a la que van fer en el seu moment els investigadors al transcriure la peça, i em digueu, què vol dir cada lletra i cada signe de puntuació! Ànims que és possible!

Per cert, escolteu la recreació que en fa el grup SAVAE "Ancient Echoes" i deixeu els vostres comentaris. Què us sembla?

4 comentaris:

  1. Hola, Joan,
    Em sembla una meravella aquest tema musical. No sé fins a quin punt deu ser fidel la transcripció feta, però el que queda clar es que, al igual que en la resta de cultura, a partir de la caiguda del Imperi Romà es va fer un gran pas enrere en la música.
    Gracies per les teves aportacions musical. El blog em sembla una “passada”.

    Manel Artero

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Manel pel teu comentari! Malauradament com més enrera ens n'anem en el temps, menys restes conservem, i encara menys quan es tracta de quelcom tan eteri com ho és la música. Evidentment, la notació conservada és mínima (només la melodia principal) i el que fa aquest grup és afegir altres instruments i interpretar-ho d'una manera personal. Però com molt bé dius, d'aquí a pensar que la música grega sonaria d'aquesta manera potser seria dir massa. Malauradament ens haurem d'esperar al segle XI, ja en època medieval, per començar a trobar les primeres partitures escrites conservades (amb la salvetat d'aquestes restes gregues), una vertadera tasca d’arequeologia musical.

    ResponElimina
  3. Hola, Joan,
    En realitat no hem d’oblidar el desastre que va representar el moviment de masses que es va produir a partir del segle IV. Qualsevol idea d’estat o país va desaparèixer i lligat amb això qualsevol idea de cultura i coneixement. Es clar que l’art es un aliment prou bo per a la sensibilitat i el coneixement, tant d’un mateix com d’altres, però veient com està avui dia un continent com Àfrica es fàcil imaginar que en aquells temps, bastant feina tenien per buscar-se el menjar i no caure en mans de qualsevol com per pensar en arts.
    Encara que en la meva opinió l’església va tenir a veure amb que aquella crisi dures un segle, també els hem d’agrair que fossin els instauradors de notacions musicals que ens van portar fins al que tenim avui dia.
    Una coseta. Coneixes les gravacions fetes per Jan Garbarek i el grup The Hilliard Ensemble? Es un CD del segell ECM que es diu “Officium”. Si no el coneixes digues-li a qualsevol dels meus bessons que te’l deixaré. Crec que t’agradarà força. Si vols un exemple ves a aquest enllaç:
    http://www.goear.com/listen/8790944/parce-mihi-domine-jan-garbarek-&-the-hilliard-ensemble

    ResponElimina
  4. Gràcies pels teus comentaris. Conec aquest treball de Jan Garbarek i és força interessant.

    ResponElimina