Una partitura gràfica és una imatge que pot ser interpretada musicalment. En el cas d'una partitura convencional tenim molt clar el codi musical, si sabem llegir una partitura, és clar! Sabem que amb les notes expressem els sons aguts o greus, que amb les negres i les corxeres expressem les durades dels sons i que amb diferents lletres o paraules expressem la intensitat dels sons i fins i tot el caràcter que volem donar a un so o a una peça. Si volem que una peça s'interpreti amb un violí o amb un clarinet, també ho podem posar al començament de la peça.

Al segle XX es produïran grans canvis a totes les arts, i la música no n'és menys. Es coneixeran músiques de terres molt llunyanes que sonen molt diferent i que utilitzen sistemes de notació molt diferents als nostres o simplement no n'utilitzen. Apareix el jazz, el blues i diferents músiques urbanes que rarament s'escriuen en partitura perquè es transmeten de boca a orella, etc.

Recordem que el segle XX serà també el segle de l'electricitat i per tant quan apareixeran nous instruments elèctrics i electrònics, així com diferents sistemes per enregistrar sons que podran ser incorporats i manipulats als nous projectes musicals.
Així doncs, cap al 1950, acabades les dues guerres mundials alguns compositors sobretot als Estats Units (Morton Feldman, John Cage, Cornelius Cardew o Anthony Braxton), començaran a fer vertaders dibuixos, símbols, línes, taques, expressions de tot tipus on el músic ha d'interpretar a vegades de forma lliure i convertir aquell dibuix en música. Són uns bonics exemples de la fusió de les arts plàstiques amb la música.
Amb quin problema ens trobem quan intentem interpretar una partitura gràfica? Doncs que ben segur no entendrem el codi de com s'ha d'interpretar. És per aquesta raó que el compositor haurà d'adjuntar amb la seva obra, un "manual d'instruccions" on ens digui què vol dir cada símbol i com s'ha d'interpretar. I allò que no s'expliqui quedarà a mans de la imaginació del músic i d'allò que li suggereixi.
Els alumnes de primer de l'institut han deixat anar la seva imaginació, i organitzats amb petits grups han fet cadascun la seva pròpia partitura gràfica amb el seu codi d'instruccions per a ser interpretada. L'hem interpretat i gravat i les hem penjat aquí per al gaudi de tothom.
Riki Pom
Isabel, Paula, Thais, Mar i Belén (1A)
La Serp musical
Cargol treu banya
Annerys, Nahomi, Laura i David
El cant de l’ocell (1D)
Carla, Bàrbara, Carlos i Irene
Cantamarí (1D)
Anna, Sandra, Cristina i Aina
L’incordi dels insectes
(1D)
Omar, Guillem, Ferran i Ander
Sons escolars
(1D)
Dennis, Raúl i José Maria
El
camí del gat (1C)
Verònica, Elena, Juan Ramon, Pablo i Miguel
La primavera (1C)
Jose, Aziza, Kevin
Piruleta musical (1C)
Tomás, Verónica, Adriana,
Halima, Rocío
El volcà (1C)
Zaida, Marina, Jinquin, Naira i Núria.
Comic Sonoro
Roland, Santi, Roger i Herson (1B)
El paisatge del tren
Meritxell, Ariadna, Laura i Sandra (1B)
Música
Carlos, Lidia, Sheila i Alba (1B)
L'autopista
Adrià, Marco, Raúl, Raúl (1B)
som el marco i l'adrià i ens preguntem si pots posar allò per puntuar
ResponEliminaLa Veronica va fer dos grups. No sabies si Veronica anava amb accent obert o tancat no?
ResponEliminasaludos.
Ja en parlarem a classe d'això dels grups. Verònica en català o Verónica en castellà, en ambdós casos és una paraula esdrújula, com brúixola! :).
ResponEliminaAprofito per explicar-te un acudit d'esdrújules:
- sabes que es una brújula? pues una viéjula con una escóbula!
:)
jajajajajajajja.....esdruujulaas!! jajajaj
ResponEliminaJoan..Que esta es la 4ta ves que visito el blog y no salen nuestros muralees!!? Alfinal que pasa? Bueno era eso....
Ahora vamos la biblioteca arrevisar si sale ahi bueno venga Deu
Saaludosss :D :D :)
en els murals de 1r B no surt ni el titol ni els components del grup i en les votacions no sabran quin es
ResponEliminaJoan, que no surten els murals!!!!!!!!!!!!!!!
ResponElimina