divendres, 26 de març del 2010

La flauta de bec més gran del món

Algú de vosaltres em va preguntar per quina era la flauta més gran i per tant més greu que existia. Aquí us passo un vídeo on podem veure la flauta subcontrabaixa. Que passeu unes bones vacances!



Aquí teniu alguns altres exemples d'instruments molt greus. Alguns sonen millor que uns altres!

Flauta travessera subcontrabaixa
Subcontrabaix o octobass 
Saxòfon contrabaix 
Clarinet contrabaix

dimecres, 24 de març del 2010

1. Música descriptiva

La música descriptiva, també anomenada música programàtica és aquella música instrumental i per tant sense l'ús de paraules que té com a objectiu imitar alguna cosa com ara un paisatge, una persona, un animal o fins i tot un estat d'ànim. No tota la música imita coses; n'hi ha que simplement busca el seu gaudi en la pròpia música. Com hem vist la música ens pot suggerir moltes emocions o imatges diferents, de manera que si el compositor vol que ens suggereixi alguna cosa en concret, ens ho haurà d'indicar a través d'un títol o alguna descripció.

TASCA: Vegeu i escolteu els següents exemples. A continuació agafa'n un, i fes una redacció explicant quins creus que són els recursos que utilitza el compositor per suggerir el que suggereix. Ho aconsegueix? És una activitat que m'heu de fer a la llibreta i que corregirem al primer dia que tinguem classe, tornant de vacances.

The fall of the leafe, de Martin Peerson (Anglaterra, 1571-1650): en aquesta peça del renaixement podeu escoltar a un clavicèmbal imitant la caiguda d'una fulla.
The Battell, de William Byrd (Anglaterra, 1540-1623): en aquesta peça podeu escoltar com també amb un clavicèmbal es suggereix el camp de batalla d'una guerra. Per a aquesta peça, el compositor va afegir una petita descripció de cada una de les parts: "Emplaçament dels soldats, marxa d'infanteria, marxa de cavalleria, trompetes, marxa irlandesa, gaita i tabal, flauta i tabal, marxa a la batalla, les tropes s'enfronten, retirada, gallarda de la victòria".
La primavera d'A.Vivaldi (1678-1741): aquest concert està escrit en Mi M i forma part d'un conjunt de quatre concerts, dedicats a les quatre estacions de l'any. Cada un d'aquests concerts té tres moviments, el primer ràpid, el segon lent i el tercer ràpid. El que podreu sentir aquí és el més conegut que és el primer moviment anomenat Allegro. Hi sentiu la primavera?
Sinfonia núm. 6 "Pastoral" en Fa M (cinquè moviment), de L.V.Beethoven: Beethoven va escriure 9 sinfonies, i a la sisena, la que sentirem, li va afegir un subtítol: "Records de la vida campestre". A més a més, cada un dels cinc moviments de què està composada la sinfonia anava acompanyada d'un altre subtítol. Per exemple, en aquest cinquè moviment hi diu: "Himne dels pastors. Alegria i sentiments d'agraïment després de la tempesta". Ho sentiu?
L'elefant, del Carnaval dels animals, composada pel compositor francès  Camille Saint Säens, al 1886. L'obra té 12 moviments dedicats a diferents animals. Quin és l'instrument més important en aquesta peça?
El rossinyol enamorat, de F. Couperin (1668-1733): com que també vull escombrar cap a casa us passo una cançó preciosa per flauta de bec, una com la que treballem a l'aula però una mica més petitona i per tant més aguda, la sopranino. Us imagineu un dia anar d'excursió i trobar-vos que un petit rossinyol us canta una cançoneta com aquesta? Saps quin instrument l'acompanya?

divendres, 19 de març del 2010

1. Beat box 2

Ara aprendrem a jugar amb el paràmetre de la freqüència, que recordeu que fa referència a l'altura del so: sons més aguts i més greus. Aquest home n'és un mestre! si voleu més informació sobre el Beat box aneu vosaltres mateixos al youtube i vegeu molts exemples de vertaders virtuosos.
Salut!

dijous, 11 de març del 2010

1. Jugueu amb les veus

Heu jugat mai a fer cantar cavalls a capella? Aquest divertit joc us permet experimentar amb les veus. Els podeu fer cantar sols, fent un duet, un trio o un quartet. Sentireu una veu de soprano, contralt i baix, i una altra de molt greu, que fa la percussió amb la veu. A mi m'ha fet molta gràcia i volia compartir-lo amb vosaltres.

dimarts, 9 de març del 2010

2. Analitzem la música

A l'hora d'escoltar una música ens podem fixar en molts aspectes diferents: textura, tempo, compàs, tipus de principi i final, estructura, rítmica, melodia, matisos, etc..., però per fer-ne un bon anàlisi probablement ens caldrà també documentar-nos una mica per poder situar-la en un gènere, estil concret o l'època (a la pàg.62 del llibre en teniu una guia).

El que us proposo és que feu un bon anàlisi d'una peça musical que m'haureu d'adjuntar utilitzant l'aplicatiu (www.goear.com). Trieu la cançó al cercador, i copieu i enganxeu la referència que us surt a "pon esta canción en tu web". Us en poso un exemple. Ànims i força!

Sonador de Launeddas (Música popular de l'illa de Sardenya)

dilluns, 8 de març del 2010

1. L'epitafi de Seikilos

L'epitafi de Seikilos és molt famós perquè és on s'hi troba escrita la primera peça musical, datada entre el 200 i el 100 a.C. Un epitafi és una inscripció funerària, i en aquest cas està gravada en una columna de marbre. Una columna, que Seikilos va disposar en homenatge damunt la tomba de la seva muller morta, Euterpe, a prop de la ciutat d'Efes, dins de l'actual Turquia.

A l'encapçalament hi trobem una bonica frase que hi diu:

"Sóc una imatge de pedra. Seikilos em em va posar aquí, on hi estic per sempre, com a símbol de l'evocació eterna"
.

A continuació hi veieu el text, en grec (us adjunto la traducció), i a sobre s'hi pot veure unes lletres en majúscula i uns petits símbols. Tot seguit us hi adjunto la transcripció en un pentagrama.


Una traducció: Enlluerna mentre visquis, i no t'afligeixis per res perquè la vida és curta i el temps et furta les aspiracions.

El que us demano és que feu la tasca inversa a la que van fer en el seu moment els investigadors al transcriure la peça, i em digueu, què vol dir cada lletra i cada signe de puntuació! Ànims que és possible!

Per cert, escolteu la recreació que en fa el grup SAVAE "Ancient Echoes" i deixeu els vostres comentaris. Què us sembla?

1. Quan la veu juga a ser un instrument...

Al llarg de la història la major part dels instruments musicals han intentat imitar la veu humana i les seves possibilitats expressives. De la mateixa manera, la veu humana ha intentat imitar el so d'alguns instruments recorrent a paraules sense sentit, onomatopeies, o recursos tècnics com l'arpegi més propis del llenguatge instrumental. així parlarem d'idioma d'un instrument com a aquelles característiques i possibilitats que té en concret.

Exemples on la veu humana utilitza idiomes instrumentals:

1. Beat Box: en aquest cas imitant conretament la música d'un djay).
2. Ave Maria, Charles Gounod (basat en un preludi de J.S.Bach), cantat per Boby McFerrin: fixeu-vos com fa el baix en arpegis com a suport a la melodia feta per la coral.
3. Mr. Melody, Natalie Cole (scat, propi del Jazz).
4. How high the moon, Ella Fitzgerald (scat, propi del Jazz).
5. Korn, Jonathan Davis (exemple d'scat en el New-Metal).
6. Ski-ba-bop-ba-dop-bop, Scatman John: un fantàstic exemple de l'scat a l'estil dance.
7. La reina de la nit, W.A.Mozart (fixeu-vos amb el perfil melòdic basat en uns pocs arpegis).

Descriu amb les teves paraules cada un d'aquests sons. A quins instruments s'assemblen?

1. Beat box

La veu humana és l'instrument musical que pot fer sons més diferents, i la raó la trobem en el seu complex aparell respiratori, fonador i ressonador. Aquestes capacitats s'exploten amb el Beat box, que consisteix en fer servir la veu com si fos una "caixa de ritmes". Prova de fer els teus primers intents amb aquest tutorial.

Sabries dir quines són les lletres de l'abecedari que podem dir sense la vibració de les cordes vocals? Pensa-hi una estona!

dimarts, 2 de març del 2010

1. Bobby McFerrin i l'escala pentatònica

Ara ja sou uns experts en l'escala pentatònica de re (re-mi-sol-la-do-re'). Fixeu-vos què fa en Bobby McFerrin. Sabríeu dir-me quina escala pentatònica utilitza?

dilluns, 1 de març del 2010

1i2. Arrisca't

Vull compartir amb vosaltres aquest bonic text anònim. Espero que us agradi!

Riure és arriscar-se a semblar un ximple.
Plorar és arriscar-se a semblar un sentimental.
Cercar a l’altre és arriscar-se a comprometre's.
Expressar els sentiments és arriscar-se a ser rebutjat.
Exposar els somnis davant una multitud és arriscar-se a ser ridícul.
Estimar és arriscar-se a no ser correspost.
Avançar davant obstacles aclaparadors és arriscar-se a fracassar.

Però s’han de córrer els riscs perquè el perill més gran a la vida
és no arriscar res. La persona que no arrisca res no fa res,
no té res, no és res. Podrà evitar el sofriment i la tristesa,
però no pot aprendre, sentir, canviar, créixer ni estimar.
Solament és lliure la persona que s'arrisca.