divendres, 30 d’abril del 2010

Flauta de bec i el Jazz

Segurament alguns de vosaltres només coneixereu la flauta per les cançons que toquem a l'aula, i potser alguns altres també l'heu sentida interpretant música antiga. Avui us passo però, aquesta perleta, on en Jean-François Rousson, demostra el potencial de la flauta en la música jazz, i amb dues flautes!

dimarts, 27 d’abril del 2010

Concert de Sant Jordi

A tots vosaltres, felicitats per aquest super concert que vam poder fer entre tots. Aquí us en passo alguna mostra!

dilluns, 26 d’abril del 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

1. Partitura gràfica


Una partitura gràfica és una imatge que pot ser interpretada musicalment. En el cas d'una partitura convencional tenim molt clar el codi musical, si sabem llegir una partitura, és clar! Sabem que amb les notes expressem els sons aguts o greus, que amb les negres i les corxeres expressem les durades dels sons i que amb diferents lletres o paraules expressem la intensitat dels sons i fins i tot el caràcter que volem donar a un so o a una peça. Si volem que una peça s'interpreti amb un violí o amb un clarinet, també ho podem posar al començament de la peça.

Com ens podem imaginar, no totes les cultures ni a totes les èpoques s'ha necessitat i utilitzat el mateix sistema de notació musical. És més, podem trobar tipus de notacions musicals molt diferents, alguns de ben curiosos. No obstant, sí que podem afirmar que la nostra cultura ha fet servir de forma gairebé única la partitura tal i com l'entenem, almenys des de fa uns mil anys.

Al segle XX es produïran grans canvis a totes les arts, i la música no n'és menys. Es coneixeran músiques de terres molt llunyanes que sonen molt diferent i que utilitzen sistemes de notació molt diferents als nostres o simplement no n'utilitzen. Apareix el jazz, el blues i diferents músiques urbanes que rarament s'escriuen en partitura perquè es transmeten de boca a orella, etc.

I els nostres compositors de tota la vida, que sempre havien escrit les seves notes a un pentagrama comencen a imaginar altres possibilitats i a fer mil experiments: utilitzar codis diferents per indicar la música que han de tocar els intèrprets, deixar a les mans d'un dau i per tant de l'atzar l'ordre de les parts d'una partitura, partitures on a més de tocar s'ha de fer algun soroll o dir algunes paraules, escriure música en una partitura ben petita si es vol un so ben fluix i una partitura ben grossa i cridanera si es vol fer un so molt fort, etc...qualsevol experimentació serà possible.

Recordem que el segle XX serà també el segle de l'electricitat i per tant quan apareixeran nous instruments elèctrics i electrònics, així com diferents sistemes per enregistrar sons que podran ser incorporats i manipulats als nous projectes musicals.

Així doncs, cap al 1950, acabades les dues guerres mundials alguns compositors sobretot als Estats Units (Morton Feldman, John Cage, Cornelius Cardew o Anthony Braxton), començaran a fer vertaders dibuixos, símbols, línes, taques, expressions de tot tipus on el músic ha d'interpretar a vegades de forma lliure i convertir aquell dibuix en música. Són uns bonics exemples de la fusió de les arts plàstiques amb la música.
Amb quin problema ens trobem quan intentem interpretar una partitura gràfica? Doncs que ben segur no entendrem el codi de com s'ha d'interpretar. És per aquesta raó que el compositor haurà d'adjuntar amb la seva obra, un "manual d'instruccions" on ens digui què vol dir cada símbol i com s'ha d'interpretar. I allò que no s'expliqui quedarà a mans de la imaginació del músic i d'allò que li suggereixi.

Els alumnes de primer de l'institut han deixat anar la seva imaginació, i organitzats amb petits grups han fet cadascun la seva pròpia partitura gràfica amb el seu codi d'instruccions per a ser interpretada. L'hem interpretat i gravat i les hem penjat aquí per al gaudi de tothom.

Riki Pom 
Isabel, Paula, Thais, Mar i Belén (1A)
La Serp musical
Javier, Àlex, aniol, Eric i Carlos (1A)
La tempesta
Miriam, Sandra, Tammy, Alison i Laia (1A)
 


La fi de Saturn
David, Diego, Guillem, Vladi i Víctor
 
Cargol treu banya 
Annerys, Nahomi, Laura i David
     El cant de l’ocell (1D)   Carla, Bàrbara, Carlos i Irene
 
Cantamarí (1D)   Anna, Sandra, Cristina i Aina
L’incordi dels insectes  (1D)      Omar, Guillem, Ferran i Ander
 
Sons escolars     (1D)       Dennis, Raúl i José Maria
 
  El camí del gat (1C)
Verònica, Elena, Juan Ramon, Pablo i Miguel
La primavera (1C)
Jose, Aziza, Kevin
Piruleta musical (1C)
Tomás, Verónica, Adriana, Halima, Rocío
 
El volcà (1C)
Zaida, Marina, Jinquin, Naira i Núria.
Comic Sonoro   Roland, Santi, Roger i Herson (1B)
    El paisatge del tren Meritxell, Ariadna, Laura i Sandra (1B)
  Música Carlos, Lidia, Sheila i Alba (1B)
  L'autopista Adrià, Marco, Raúl, Raúl (1B)

dilluns, 12 d’abril del 2010

Cançons populars poloneses

El vostre company Filip Karuga de 2n A m'ha passat aquestes cançons populars de Polònia per compartir-les amb tots vosaltres, després de veure que en el Projecte Tedelmus només n'hi apareixien un parell. Aviam qui s'anima a tocar-les!

Czerwone Jabułszko 
[pometa vermella]



My, Pierwsza Brygada
[Nosaltres, la primera brigada]



Płonie Ognisko w Lesie
[Foguera al bosc]


Poszła Karolinka
[La petita Carolina ha anat...]



Szła Dzieweczka
[La noia va anar a...]

Còmic d'Història de la música

T'agraden els còmics? aquí en tens un on de forma divertida s'hi fa un repàs dels principals períodes de la història de la música.

divendres, 9 d’abril del 2010

CI2. Oh Freedom

Us passo als alumnes de 2n del crèdit de Conjunt instrumental la melodia d'Oh Freedom, gravada amb flauta perquè us resulti més fàcil d'aprendre-la. Ànims que el concert de St. Jordi s'acosta!



Partitura per flauta i acords per guitarra:

Aquesta cançó va ser famosa perquè la cantant Joan Baez la va cantar en una famosa manifestació que va haver-hi a Washington (28 d'agost del 1963), demanant feina i llibertat. Aquesta manifestació serà molt recordada per les paraules de Martin Luter King en defensa de les llibertats del poble afroamericà:

"A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d'avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà. Tinc un somni que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals".




Aquí teniu la versió de la classe amb les improvisacions d'en Joel, en Marcos, en Jialuo i en Filip. A tots vosaltres, felicitats!

dimecres, 7 d’abril del 2010

La reina de la nit, de W.A.Mozart

Un company vostre m'ha suggerit una millor versió de la famosa aria "Der Hoelle Rache kocht in meinem Herzen" [La venjança de l'infern bull en el meu cor] de l'òpera Die Zauberflöte [La flauta màgica], KV 620, de W.A.Mozart.

Una versió realment fantàstica de la soprano Karola Ágay




I per posar-li una mica d'humor, us passo també la versió que va fer la soprano nordamericana Florence Foster Jenkins, famosa perquè la seva capacitat de desafinar i anar fora de ritme no tenia límits!